Inaugurem!!

Encetem aquest bloc amb un recull d'anècdotes de diferents biblioteques de la Comarca:

ARBÚCIES Hi ha un nen indi molt espavilat, té tres anys i llegeix català i anglès i el números els fa anar... Bé doncs aquest nen, quan em troba, em diu "Biblioteca", pel carrer em crida:  ei "Biblioteca, bona tarda!",... i  per més vegades que li digui que em dic Marta, no hi ha manera... Encara avui a la fleca, a l'hora d'esmorzar,  se m’acosta i cridant, ja que s’emociona quan em veu,  em diu - hola BIBLIOTECA! ... resultats tota la fleca rient i ell també!

BLANES Quan els alumnes encara feien servir les enciclopèdies per a fer treballs, un dia vaig trobar a faltar un volum de la Història Natural dels Països Catalans. El vaig buscar per tota la biblioteca sense èxit fins que vaig comprendre que algú me l'havia robat. Un any després, un dia qualsevol a primera hora de la tarda va aparèixer el mossèn del meu poble amb el llibre....Dues nenes li havien tornat sota secret de confessió, i.... molt penedides!

CALDES    Sona el telèfon. Bibliotecària: Biblioteca, digui’m? Interlocutor telefònic: Que podria parlar amb el senyor Francesc Ferrer i Guàrdia?* *La biblioteca de Caldes porta el nom del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia que morí afusellat l’any 1909.

HOSTALRIC Una usuària havia de tornar uns dvd's a la biblioteca. N'hi havia un que només portava la tapa i no el disc. Va dir que el tenia dins l'aparell i que no el podia treure. Li vaig dir que mirés de treure'l i me'l portés. La sorpresa va ser que em va portar físicament l'aparell de dvd amb el disc a dins. Sort que en aquell moment hi havia un operari de la brigada treballant fora la biblioteca, i li vaig demanar ajuda. Va descargolar la tapa de l'aparell i vàrem poder recuperar el disc de dvd.

MAÇANET Fa un parell de mesos es presenta a la biblioteca una persona d’uns 60 anys, amb una motxilla ben grossa, i em demana si li puc imprimir una cosa d’Internet. Sembla molt cansada i amb pocs recursos, així que no m’ho penso dues vegades i faig l’obra de caritat del dia. Quina és la meva sorpresa quan me n’adono que aquella persona és ni més ni menys que en Jose Antonio Garcia Calvo àlies “Pepe el peregrino”, un peregrí que fa més de deu anys que va començar a caminar i que ja porta més de 95.000 km als seus peus!!! La seva aventura va començar l’1 de gener de 1999 en aigües de Noruega; era mariner i va naufragar amb 16 mariners més. Ell va ser l’únic supervivent per que va mantenir-se flotant entre els cadàvers dels seus companys durant més de nou hores, fins que va ser rescatat en un avançat procés de congelació. Després va estar vuit mesos en una cambra hiperbàrica. Quan li van donar l’alta va agafar els 36.000 € que tenia estalviats i va sortir decidit a complir la promesa que li havia fet a la Verge del Carme quan lluitava per sobreviure a les gèlides aigües: peregrinar per tots els llocs sagrats del món. Ha estat rebut pel papa Juan Pau II, pel Dalai Lama... i escriurà un llibre amb un títol molt valent: Els tres enemics del peregrí: els capellans, els gossos (de dues potes) i els peus.

SILS: Va venir una usuària i en el moment de donar-me el carnet, veig que li falta el codi de barres. Li  dic que ha passat, i em respon: “Le he cortado los palotes por qué  no me cabia en el monedero”.

VILOBÍ D’ONYAR - Hola, que em pots deixar un llibre que parli de com ensinistrar gossos? - Mira, tinc aquest,  et sembla que va bé? Se l'emporta i passa un mes, dos, tres... reclamacions, trucades... Al cap de força temps em torna el llibre tres vegades més gruixut del que era (de tant fer-lo servir) i a més amb unes quantes queixalades. Li dic: - Deus tenir un gos molt intel·ligent, oi? - Per què ho dius? - És que dóna la sensació que li has donat el llibre a ell perquè n'aprengui tot solet... - Què vols dir? - Home, no veus quines mossegades que té? - Ah, és per això! No, no, ja sé què deu haver passat, l'he guardat dins el calaix del pa perquè no es perdés i com que hi tenia ratolins...